15-Feb-2010
Últim viatge

Pròxima parada, Sabadell Nord anunciava l'altaveu. La veritat es que parar la merda de música que sona a la Renfe es tot un detall, tot i que sigui per anunciar la pròxima parada. Jason Mraz sonava al meu iPod i de sobte unes ombres darrera de la finestreta del vagó van captar la meva atenció.
Eren ulls, mirades de foc i tot seguit una allau de punters làser ballaven a dins del vagó. Un esclat de vidres, crits i corredisses van fer que m'aixeques del meu seient, tot intuint que una d'aquelles bales portaria escrit el meu nom. El meu instint va dir-me "llençat a terra" tot just en el moment en que el seient que fins feia només un segon ocupava es trencava després de rebre una ràfega de foc.
Sang i més sang, crits de dolor i de por omplien el vagó. Al meu costat la nena que dibuixava als seus cosinets semblava no respirar. La seva mare cridava demanant ajuda, però l'enorme bassal de sang deia que no hi havia res a fer.
Després de uns segons, el tren va començar a moure's. Avaluant el meu estat físic, vaig descobrir que només havia sofert unes esgarrapades a la cara. La gent que no estava ferida, va començar a ajudar a qui demanava ajuda.
Minuts després, s'anunciava la propera estació, Sabadell Centre. Tot just abans de que el tren es parés, vaig mirar una altra vegada per finestreta. Una llum de color vermell hem va enlluernar i de cop i volta tot esdevingué negre...

Per que Somnis de Pel·lícula?

Des de fa molt temps que una idea ha anat creixent dins del meu cap. Cada matí, després de haver dormit i somiat autentiques històries, m'he decidit a compartir-les. Així doncs, aquest blog, s'actualitzarà cada endemà després d'haver somiat una historia digna de explicar...